Adjuntam dos documents en relació amb la celebració del Dia Mundial de la Salut Mental de l’any 2014:

• Dossier
• Manifest 2014: Premsa

A continuació reproduim l’article que el Secretari de la Fundació, Antoni Gomila, va escriure al Diario de Mallorca el passat 10 d’octubre de 2013.

Na Maria, de 30 anys, amb un diagnòstic de trastorn bipolar, va a un centre de dia, que abona son pare, que costa uns 200 euros al mes, però el cap de setmana no té on anar i es queda a casa. N´Angela, de 50, i amb un trastorn de personalitat, en canvi, s´ocupa de sa mare, que no es pot moure. La pensió no contributiva que cobra, juntament amb la pensió de sa mare, no els basta per passar el mes, i ha entrat en una espiral de deutes, que s´incrementa exponencialment pels interessos extrems que fan pagar les empreses virtuals de crèdit ràpid i fàcil (que poden arribar al 200%), i per les comissions per descobert que li carrega el seu banc; tem que li prenguin la casa on viu (un modest piset a Corea). N´Antonio, després de treballar de camioner 25 anys, va ser diagnosticat d´un trastorn esquizoïde, que l´ha aïllat socialment, fins i tot de la seva família, i es passa el dia jugant a les màquines escurabutxaques, ben tot sol. L´addicció l´ha duit a endeutar-se també. En Guillem es va donar a la beguda en perdre la dona per un càncer, cosa que va agreujar els seus problemes de personalitat: ha acabat al carrer, tot sol. En Rafel vivia tranquilament la seva malaltia mental des de jove, fins que el tancament de l´empresa familiar i una sèrie de desgràcies que van seguir, l´han deixat sol i sense res, ni siquiera un lloc on viure. Fa uns mesos, en Miquel, als 55 anys, i després de prop de 40 amb un diagnòstic d´esquizofrènia, es va llevar la vida per sobredosis, poc després de la mort de sa mare.

Són històries reals i d´ara mateix: estan passant, són persones de carn i ossos. N´hi ha moltes més, per sort no totes tristes i penoses. També n´hi ha de positives, de superació i esperança, certament, moltes. Però les dificultats que l´actual situació de crisis ha generat per molta gent, han posat encara més difícils les coses pels malalts mentals, i han incrementat la vulnerabilitat a les malalties mentals. Molt de patiment pels afectats i les seves famílies.

Avui, 10 d´octubre, es celebra, a instàncies de la OMS, el Dia Internacional de la Salut Mental. Es una ocasió per convidar a la societat en el seu conjunt a prendre consciència de la problemàtica que suposen les malalties mentals, i molt especialment, els casos greus i crònics. Les malalties mentals suposen un repte molt important per a la nostra societat, per diverses raons: i) poden ser altament incapacitants pels qui les pateixen; ii) tenen greus conseqüències econòmiques i socials, tant pels afectats i les seves famílies com pel sistemes de salut, de seguretat social i de serveis socials; i sobretot, iii) van en augment. En conjunt, tenen una incidència molt superior a les malalties físiques, i a més poden, i solen, generar exclusió social, i en casos extrems, poden acabar amb suicidis. Els poders públics tenen l´obligació legal de posar els mitjans necessaris per atendre aquesta situació. Els objectius generals són clars: l´equiparació del malalt mental als altres malalts en la manera de ser atesos, l´atenció als problemes de salut mental a l´àmbit comunitari, l´exigència de serveis de rehabilitació i reinserció social i laboral, en coordinació amb els serveis socials, l´increment de les vivendes amb suport, i la prevenció i l´atenció psicosocial als malalts. Aquest marc legal, però, no es pot considerar realitzat, bàsicament perquè no s´ha entès abastament que l´atenció psicosocial i comunitària als malalts mentals forma part de l´atenció sanitària que necessiten rebre; que la millor manera d´evitar brots, recaigudes, episodis de descontrol és una bona atenció a l´àmbit comunitari, que és la condició per a la integració social. Cal entendre l´àmbit sociosanitari com a part del sistema de salut, especialment en el cas de la salut mental.

Aquest repte és especialment acuciant en la nostra comunitat autònoma. En el context balear, constatam „i denunciam„ que les malalties mentals segueixen essent una problemàtica relegada per a les administracios públiques: els recursos que es dediquen a aquest sector són insuficients, i a la baixa, quan a la vegada el número d´afectats no atura de créixer. A principis d´aquesta legislatura, es va posar en marxa una ponència parlamentària (arrel d´una Iniciativa Legislativa Popular, promoguda per les entitats dels sector, durant la passada legislatura), que hauria de culminar amb una Llei balear específica de salut mental, i amb la corresponent dotació econòmica. Només l´equiparació amb els recursos que es dediquen a altres sectors de discapacitat, suposaria un motiu d´esperança pels qui pateixen aquestes malalties, molts d´ells sense cap protecció pública. Des d´aquesta tribuna, volem recordar al Parlament i al Govern qui hi ha persones que pateixen esperant.

Des de la nostra fundació, que es va posar en marxa per part de familiars i professionals sensibilitzats, intentam respondre a una necessitat molt específica que es presenta associada als casos greus de malaltia mental: l´atenció tutelar, tuteles i curateles, per aquells casos de malalts mentals greus i crònics que necessiten ajuda per administrar els seus béns, i no hi ha família, o no està en disposició d´assumir aquesta responsabilitat. Però amb els nostres propis mitjans, les forces són limitades, davant les demandes actuals, majors per l´efecte de la crisi econòmica. Per això volem aprofitar també aquesta oportunitat per demanar la vostra solidaritat, i així poder atendre a més persones que ho necessiten.